El Be Negre

Inspirado en la revista francesa Le Canard Enchaîné, la mayoría de sus colaboradores procedían de El Mirador y La Publicitat, periódicos adictos al partido Acció Catalana.

[2]​ De tendencia catalanista progresista, criticaba especialmente al Partido Republicano Radical, a la Lliga Regionalista y la violencia de la Federación Anarquista Ibérica (FAI), aunque también a otros como la propia Acció Catalana.

[3]​ Contaba entre sus colaboradores con Josep María Planes como director, Àngel Ferran, Francesc Fontanals «Soka», Màrius Gifreda, Rossend Llates, Valentí Castanys, Avel·lí Artís-Gener «Tísner», Andreu-Avel·lí Artís «Sempronio», Ernesto Guasp, Josep Maria de Sagarra, Joan Cortès i Vidal, Manuel Amat, Joaquim Muntañola, Just Cabot, Enric Fernàndez i Gual, Salvador Mestres i Palmeta, Carles Sindreu i Pons y Josep Maria Xicota i Cabré.

[5]​ En 1979 hubo un intento de recuperar la revista, con el subtítulo «amb potes rosses», que no prosperó.

[6]​ Con respecto a la publicación, dijo Lluís Solà i Dachs:[7]​