David Jou

Su obra se sitúa en la línea de clásicos de la literatura catalana como Ramon Llull, Ausiàs March, Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Carner y Pere Gimferrer, y en la de poetas como San Juan de la Cruz, Federico García Lorca, Antonio Machado, Octavio Paz, Ernesto Cardenal, Charles Baudelaire, Saint-John Perse, T. S. Eliot y Rainer María Rilke.

Algunos de sus libros han sido traducidos a otros idiomas como el inglés (The scriptures of the Universe, 2007), alemán (Traumfabrik und Universum, 2006), castellano (Los ojos del halcón maltés, 2001; Las escrituras del universo, 2003; Luz de Sitges, 2004; Sitges en azul, 2006), francés (Les traces de la fugacité, 2003, Lumière de Sitges, 2004), italiano (Palazzi ed equazioni, 2020), ruso (Slovà is ognya i pepla), húngaro (As univerzum írásai.

Algunos de sus poemas han sido musicados por Mercè Torrents, Antonio Arias, Fina R. Palau, Sergi Casanelles, Guillem Ramiro, Sergi Roca, Poire Vallvé, Xavier Pagés, y Pol Requesens Roca.

Ha publicado quince ensayos, especialmente sobre ciencia y religión, cosmología, física cuántica, biofísica, el tiempo, la materia: como Matèria i materialisme (1999), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2003) (reunidos en el volumen El laberint del temps, la simfonia de la matèria, 2006), Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), Ciència, fe, poesia (2003), Déu, cosmos, caos.

Horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008), Reescribiendo el Génesis (2008), Cerebro y universo.